Públic

Aquest és el parell d’interfícies que he escollit per parlar-hi una mica:

Fàcil de fer anar – Rentadora-assecadora.

La interfície consta d’un knot per sel·leccionar el programa a executar i d’una pantalla amb botons tàctils per personalitzar el programa escollit. Tant el programa com les modificacions es veuen reflexades en temps real a la pantalla LCD, per a que l’usuari tingui bon feedback de les opcions i el possible resultat.

No tan fàcil de fer anar – Càmera fotogràfica.

El visor de la càmera inclou tota mena d’informació a la seva interfície digital, però la interfície analògica disposa de tota una sèrie de botons personalitzables, per una banda, i amb funcions contextuals que canvien segons el mòdul en el que ens trobem, i la funció d’aquests botons no es reflexa a la interfície digital. Quan manipulem la càmera, la interfície analògica queda fora de la visió de l’usuari, que l’ha de manipular “a cegues”. Tot plegat fa que l’aprenentatge d’aquest model en concret tingui una corba molt llarga.